Lo que nadie sabe

Entrada 1

El migdia d’aquest diumenge era especialment important. El dissabte al vespre me n’havia anat a casa a fer bona part de la recepta de la caldereta de lluç que havíem trobat a no más – de mamá i aquest havia de ser el moment de tastar-la. Però a les 15.10, en Pablo encara no havia tornat a l’agència de la roda de premsa de balanç del Mundial de natació. Resulta que algú va decidir fer difícil l’entrada als periodistes.

Al final hi va haver temps de tot allò que un diumenge al migdia demana a crits. La caldereta era boníssima, encara que d’afalacs més aviat pocs: “Qué buena” o alguna cosa per l’estil. Un i clar. Ella és així, i a mi m’agrada.

Per bondat de la cap, ahir L. sortia mitja hora abans de la feina i havíem d’aprofitar-ho, sobretot tenint en compte que avui dilluns començava el seu nou horari a casa en un projecte que espero que sigui tan gran com sembla que ha de ser, però que ens porti els maldecaps justos i de manera dosificada. Segurament és demanar massa.

Com que tenim l’abonament dels cinemes Girona que vam comprar a Atrápalo, la millor opció era Lo que nadie sabe, un thriller danès sobre un home corrent que es veu implicat en una trama de conspiració governamental amb persecucions i assassinats i que arriba a Espanya cinc anys després d’haver-se estrenat al seu país. En una setmana marcada per les compareixences de Mas i Rajoy i l’editorial de Pedro J. d’ahir 4 d’agost, quan vam sortir del cine, L. patia pel director d’El Mundo.

Normalment, a casa hi tenim un munt de suplements de diaris com a recompensa per treballar en una agència de notícies el cap de setmana, però això de disposar l’espai per treballar, que és una de les coses que més agraden a L., li ha fet venir la dèria de desfer-se’n. Bàsicament, teníem Babelia i El País semanal i els guardàvem al despatx. Ahir, just abans d’anar a dormir, repassava un exemplar del suplement del dissabte 27 de juliol ple d’articles interessants: la nova dramatúrgia a Barcelona i Madrid; un text brillant de Wagensberg sobre els escacs; i d’altres que no he llegit però que pinten molt bé. Així que li vaig dir: si he de triar, em quedo amb els Babelia. Avui al matí, quan s’ha llevat, abans fins i tot d’esmorzar, ha deixat a l’entrada tots els suplements que havia permès rebutjar. I jo, diligentment, els he portat una estona després fins al contenidor de reciclatge.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s