Vaya usted con Dios

Entrada 12.1

L. havia anat a dinar amb els seus pares a Castelldefels. Jo, que volia acabar el llibre abans que ella acabés Lolita, no vaig reiniciar el mòbil fins que vaig arribar a Glòries. Sabia que el 3G no funcionava. En només un parell de dies, L. ja havia passat de la pàgina cent i jo feia setmanes que arrossegava La Zona, de dues-centes escasses. Sergei Dovlatov és divertidíssim, així que no el puc culpar del meu mal ritme.

Quan ahir vaig anar a la biblioteca a deixar la guia de Londres i un dels llibres d’El quintet d’Avinyó de Lawrence Durrell, vaig decidir endur-me a casa El doctor Givago, d’unes set-centes pàgines, amb la idea de llegir-me’l abans que s’acabi l’agost. El cap de setmana ja li vaig dir diverses vegades: l’admiro i l’envejo. L. és capaç de fer el que sigui en molt poca estona i en les condicions que calgui. Jo, per descomptat, no.

Un cop a Glòries, quan el mòbil es va tornar a engegar, vaig rebre un whatsapp: Mi padre llega y me dice, ¿Qué? ¿A ti te gusta llevar o que te lleven? No para de hacer referencias a tu blog. Jo baixava caminant pel costat de la Pompeu Fabra en direcció a Offerum i somreia. Ella es va posar a dinar i no ens vam dir pràcticament res fins al cap d’una hora: Mi padre quiere que vayamos a ver a mi yaya. Pregunta si luego vamos a merendar y si vas a venir a buscarme.

Em vaig fer la idea d’anar a Castelldefels. Puntual, a les 19.00, vaig baixar amb ascensor els dotze pisos i vaig anar en direcció Clot. Uns companys d’Offerum parlaven amb una noia vestida de lila sota una carpa. Es van acomiadar i la noia va començar a guardar les coses. Hi havia quatre tamborets del mateix color lila de la samarreta i tenia un ordinador portàtil a sobre d’un mostrador. Al darrere, s’hi veia un garatge apuntalat. Em sonava: era la meva cosina.

Ei! Què petit? Ens vam fer petons i abraçades. Li vaig explicar que treballava amb els que acabava de parlar. Amb els d’Offerum?, va dir. Sí. Que fort! Però demà ja és el meu últim dia. Comences vacances?, va preguntar. No, no, és l’últim. Vaig ajudar-la a guardar els tamborets dins del garatge i li vaig preguntar com és que allò estava així. Em va dir que ella treballava allà des del dia 1 i que ja estava fent altes, però que les obres no s’acabarien fins al setembre. Va explicar, convençuda en el projecte, que era un altre concepte de gimnàs, molt més petit. Només hi haurà sis dutxes individuals, sense vestidors per homes i dones, màquines i sala d’activitats dirigides. Mentre posava l’ordinador a la funda, va aixecar el cap per mirar-me i em va dir que el seu xicot treballaria amb ella: Quan es van assabentar que jo havia començat aquí el van fer fora. Per ser a la competència i tot això. A ell, clar, no li van dir així. Li van dir que no tenien cap problema amb ell i bla bla bla, però el van fer fora. La meva cosina es va ajupir a guardar unes coses a dins del garatge en obres i, sense mirar-me, va continuar: Després jo vaig parlar amb el meu cap i, mira, ara ja té el contracte firmat i tot. Després va girar la cara i em va mirar des del terra amb un somriure.

Pujant cap a Clot, a l’alçada de Barcelona Activa, un adolescent ros que jo veia de perfil mirava cap a mi i després es tornava a posar recte. Amb la mà oberta, indicava a algú que jo no veia, pel queixal que feia l’edifici, que s’esperés. Després vaig girar-me per veure-ho. Eren una colla d’adolescents: un noi i una noia estaven asseguts de costat. Ella tenia els cabells arrissats i portava una samarreta de tirants. Ell, una gorra del revés i roba molt ampla. Al seu costat, amb els pantalons molt curts i menjant alguna cosa, hi havia una altra noia dreta que es mirava una tercera pèl-roja, a qui anava dirigit el gest de la mà oberta. La pèl-roja tenia un monopatí sota el peu dret i esperava el senyal per baixar unes escales. Vaig esperar-me, el noi va fer que sí i ella es va embalar molt poc. Només aguantant l’equilibri, va aconseguir arribar fins a baix i va aixecar el monopatí per sobre del cap per celebrar-ho. El ros se la mirava amb un somriure.

A la plaça del Mercat del Clot, un home amb les ulleres de sol al front i una perilla passada de moda obria els braços i deia en veu alta: ¿Por qué coño estos móviles escriben cosas que tú no escribes? Un altre adolescent, sense samarreta i els cabells de punta, amb uns pantalons que li arribaven sota els genolls, corria amb una ampolla d’aigua omplerta a la font amb la voluntat de tirar-la sobre algú. Encara és estiu.

A Castelldefels vam quedar amb L. a la porteria de casa l’abuela. Ens va donar carbassó, albergínia, tomàquet i meló de l’hort que cuida el seu avi. Abans de tancar la porta, com sempre, l’abuela va dir: Vaya usted con Dios.

Un cop a casa, L. va fer gaspatxo. L’última vegada que n’havia fet alguna cosa no havia funcionat: un punt amarg el feia incomestible. Després de sopar vam arribar-nos fins al cotxe. Havíem d’assegurar-nos que els talls de carrers per les festes de Sants no ens afectaven. Vam passar per Galileu i el Pan&Oli, un restaurant del barri, estava ple. Ens l’havíem mirat moltes vegades, però no hi havíem entrat mai. De fet, no ens ho havíem plantejat de veritat fins que vam veure la ressenya a la Time Out. Després d’això, i sense haver-hi entrat encara, inclús el vam afegir com a atractiu en una pàgina on tenim anunciat el nostre pis per fer intercanvis. ¿No te da vergüenza? Va dir L. Sí que me’n fa, molta.

De tornada vam passar pel carrer Alcolea. Un focus il·luminava una porta negra de vidre lacat. En vinil, hi havia imprès: Seis & Nueve. L. s’hi va acostar. Sobre el timbre, que quedava a la dreta, hi havia una placa. Deu ser un prostíbul, vaig dir jo. L. va llegir la inscripció que hi havia a la placa en veu alta: Asociación Nacional de Empresarios de Ambiente Liberal. Hòstia, vaig dir, és un local de swingers, d’intercanvi de parelles. Vaig recordar un relat que havia llegit de la Gabriela Wiener al seu llibre Sexografías.  ¿Aquí? ¿Al lado de casa?, va demanar retòricament L. ¿Qué horario hacen?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s