Sis-cents

Entrada 151.

El nostre lavabo, situat en un dels extrems de l’edifici, té un finestral molt gros que dóna a un interior d’illa. Des d’aquest punt de la casa, hi ha alguns pisos que es veuen particularment bé. Un, que queda una mica per sota del nostre, fa temps que ens té obsessionats. L. ja me n’havia parlat abans que jo vingués a viure-hi.

En veiem dues finestres. Des de la primera, es veu un primer tros que sembla una habitació molt petita: podria ser el lavabo o el lloc de la rentadora i el safareig. Una obertura sense porta dóna al menjador, del qual en veiem una taula de centre i un sofà al seu darrere, que mira cap a nosaltres. A la nostra dreta, encara que ja no la veiem, hi ha la tele. Des de la segona finestra es veu, allargada cap al fons, la cuina. Que nosaltres sapiguem, només hi viu un home, d’uns quaranta anys i que va sempre despullat. A L., l’intimida. Jo fa uns dies que hi trec importància: és casa seu; pot fer el que vulgui; pobre home, no ens fa cap mal, ni tan sols sembla que estigui per a nosaltres, etc. Dimecres, quan tornàvem de les festes de Gràcia, abans de dutxar-nos, L. em va demanar que m’assegurés que no ens podia veure i jo vaig fer broma. Al llit, em va dir que jo ara me’n reia, però va assegurar que, al principi de viure en aquest pis, aquell veí l’assetjava. Al nostre lavabo hi havia una cortina que no arribava fins a baix de tot i L. no tenia pressa per canviar-la. Llavors va aparèixer: l’home, empalmat, es posava les mans a la cintura i s’apropava a la finestra amb la mirada desafiant.

Jo no li he vist mai l’aire provocador. A vegades, de fet, hem creuat mirades mentre jo anava amb calçotets i ell ha tancat la porta com si fos jo que l’estigués espiant. Menja assegut al sofà i s’hi passa hores estirat. Ens preguntem si no treballa, però si el veig és que sóc a casa, així que podria fer el mateix horari que jo.

2.

Dijous, quan tornàvem de Castelldefels de celebrar l’aniversari de la Miriam, la cosina petita de L., vaig veure al facebook que Turnstile, el grup de música d’uns amics, havia escrit que tornarien a tocar al festival Hoteler. Hi posaven un link i vaig entrar-hi. A les 4.22 de la matinada del dimecres, en Marià ens havia enviat un whatsapp que deia: Última hora, toquem a l’Hoteler, divendres dia 13 a les 16.00. No sabia si ens hi haurien posat i vaig buscar-ho. Vaig tancar l’ordinador i vaig anar a l’habitació. L. em va dir: ¿No te hace mucha ilusión, verdad? Vaig fer que no. ¿Entonces por qué vais a tocar? Vaig respondre que perquè és la segona oportunitat que tenim i perquè, si tens un grup, se suposa que vols fer concerts.

3.

Ahir tornàvem a anar d’excursió, els meus pares ens convidaven al Magma. Havíem deixat el cotxe de la mare de L. aparcat en una zona verda de Sants. Quan vam arribar-hi la llum de posició havia saltat, hi havia la placa enfonsada, una rascada al parafang i el retrovisor plegat. L. va esbufegar i vam repetir joder unes quantes vegades en veu alta mentre fèiem voltes al cotxe. Ja de camí, L. seguia pensant en veu alta. Insistia que ja sabia que encara que haguessin sigut només 5 minuts hagués pogut passar, però que se sentia culpable per haver deixat el cotxe aparcat tants dies. Me sabe mal. El coche estaba bajo mi responsabilidad. Espero que mi padre no se enfade mucho. Va quedar en silenci una estona. La otra vez no se enfadó nada. Bueno, me dijo que había sido un poco tonta y es que era verdad. ¿Te lo he contado? Em va explicar que una vegada, ella s’esperava amb el seu cotxe per entrar a un túnel de rentat. Un quatre per quatre que tenia just al davant va fer marxa enrere fins a rebentar la porta del copilot. L’havia vist venir però s’havia quedat paralitzada. Si hagués tocat el clàxon, va dir, hagués pogut evitar-ho.

Després d’un dia de piscines, banys turcs i jacuzzis, vam tornar a Castelldefels per deixar-hi el cotxe. Vaig portar-lo jo fins a la porta de casa seva, però vaig demanar-li que l’aparqués ella. Tots tres, mare, pare i germà, van sortir a veure-ho i ningú va fer escarafalls. Al garatge hi havia una sorpresa, ens van dir. Vam entrar-hi i era un sis-cents dels antics de color blanc trencat. El seu pare el va treure i ens va dur a fer una volta pel poble. Si vas con esto, te miran más que con cualquier descapotable.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s