Una piscina i mitja

Entrada 16

A l’interior, hi havia una piscina llarga, d’una profunditat mínima d’1,45m. i màxima d’1,65m. L’aigua estava a una temperatura regulada de 27Cº. Amb L. havíem parlat en moltes ocasions d’apuntar-nos a un gimnàs per fer esport. L’opció aquàtica semblava útil i agraïda i allà, al balneari i amb molt poca gent, era el moment idoni per posar-me a prova.

Mentre L. baixava les escales en una punta, en la qual també hi havia el noi i la noia socorristes, vaig anar fins a l’altra banda per tirar-me de cap sense pressions. No hi havia ningú més que nosaltres. L. va venir amb mi i va dir que, si em tirava de cap, es posaria les ulleres per veure’m bé. Vaig saltar abans que pogués anar a buscar-les amb la por de fer el ridícul. Des de l’aigua, vaig sentir que deia que ho havia fet bé i L. va començar a fer braçades. Algú altre corria llavors pel carril de la nostra dreta. Vaig travessar la piscina i ja no podia més. L. havia començat a tornar i vaig voler seguir-la. A la meitat vaig haver de parar i recolzar-me al marge. Vaig sortir i vaig tornar a tirar-me de cap per veure fins on arribava sense respirar per sota l’aigua. Em pensava que estava anant bé però, quan no vaig poder més, havia arribat altre cop només a la meitat de la piscina.

Amb L., a poc a poc, vam recórrer les altres piscines i jacuzzis. Jo l’agafava del braç i feia passes curtes. En un moment, asseguts, amb les bombolles colpejant-nos els ronyons, em va demanar si em trobava bé. La vaig mirar amb un somriure i li vaig dir que sí, que regirat, que gairebé podria vomitar, que em sentia com si m’haguessin xarbotat. Va repetir-ho, no coneixia la paraula. Doncs bé, aquest ha estat un cap de setmana xarbotat.

Els canvis de temps afecten molt. Dissabte va ser estrany. Al principi ella es trobava malament i a mi em va semblar esquerpa. Al migdia vam intentar veure un capítol de The Newsroom que ja havíem començat, però no es carregava i semblava que no tindríem temps d’acabar-lo. Tot el que remuntava trobava una contrapartida. Si no havíem acabat de veure’l és perquè ella no aguanta desperta i jo el vull veure amb ella. A més, si no ens adormim junts, em costa molt de trobar la posició i abraçar-la després sense molestar-la. No em compensa.

Una vegada, molt al principi de la nostra relació, eren gairebé les 4.00 que tornàvem cap a casa, cadascú a la seva, i ella em va dir que per ella no era normal anar dormir tan tard. Jo li vaig dir que jo faria que ho fos.

Un dia d’aquesta setmana, abans d’anar a dormir, L. m’havia dit que volia canviar: No volia que m’adonés en algun moment que havia perdut nits. Sé que no en perdo. Quan a les 22.00 va sortir de la feina vam anar a les Festes de Sants. Vam demanar un plànol a uns veïns que sopaven junts al carrer Alcolea i vaig pronosticar que guanyaria Alien, que al final ha quedat segon; vam veure un amic amb dues noies a la terrassa d’un bar i vam acabar passant de llarg, d’anada i de tornada; als escenaris només hi havia rumba i L. em va dir que Lindo Muñoz no hi tenia futur; vam baixar per Robrenyo i vam llegir-hi els cartelles de protesta; L. em va demanar si les festes del nostre barri són tan independentistes com les de Gràcia i vaig dir que sí; vam desfer el camí de tornada a casa i vam pujar pel carrer Valladolid, que ens havia quedat pendent.

Una casa en presidia la decoració. Ens vam apropar a la tanca i L. hi va fer una foto. Li estava dient que semblava ben bé un decorat de teatre quan vam veure que al costat nostre hi havia Fèlix Pons, l’actor que feia de pare de Borja Thyssen a la pel·lícula de la baronessa.

Ahir ens vam discutir molt d’hora al matí, quan tot semblava anar sobre rodes. La nit passada havia sigut genial, havíem dormit bé i recuperàvem l’esmorzar deluxe dels diumenges, però l’enganxada marcava el tarannà de la resta. El dia abans algú havia deixat un tupper a l’entrada d’unes galeries que hi ha molt a prop de la feina on sovint hi dormen vagabunds: ‘Comida italiana, espero que te guste’, hi havia escrit a la bossa. Diumenge no hi era, però no ens hagués fet la mateixa gràcia.

La Sandra, la becària que treballa a l’agència, va anar a les Festes de Sants en busca d’un tema per omplir un dels últims diumenges d’agost. Va tornar amb un d’impublicable, però una història curiosa. Els bars del passeig de Sant Antoni és el primer any que no paguen a l’Ajuntament una taxa per allargar l’horari, sinó a la federació de la festa major. La federació, que considera que s’han lucrat a costa seva durant anys, els va demanar 500 euros, que al final han resultat 200, quantitat que els bars, acostumats a pagar-ne 40, veuen injusta. Quan ahir la Sandra va preguntar sobre això, el responsable d’un dels bars va manifestar, indignat, que havien rebut una extrema pressió policial, entenc que per no allargar l’horari ni un minut més de l’establert. El seu fill, deia, havia patit fins i tot un atac epilèptic per culpa d’això i havia hagut de ser ingressat.

A les 19.00 vaig anar cap a casa: a fer el sopar, a rentar els plats i a fer algunes fotos als carrers de Sants. Li vaig dir a l’Alba per whatsapp que estava estrany perquè m’havia discutit amb L. al matí. Em va demanar per què: perquè m’ha dit que feia soroll menjant i que li molestava i que ho havia pensat sempre. Ella va respondre: jeje. Vaja. Ho entenc però no és algo que no tingui solució.

Vaig anar a buscar L. a la feina i vam anar al cine. El del nostre davant, a la taquilla, va dir: Hola, llévame a la luna, por favor. Llévame a la luna és com es deia la pel·lícula i les comèdies romàntiques dels cinemes Girona són la nostra millor teràpia de parella. Després de veure-la vaig pensar que potser hauríem d’eliminar els esmorzars deluxe dels diumenges i que no entenia com hi havia coses que afectaven de manera tan desmesurada. ¿Y si yo soy el bueno?, li diu el protagonista a la noia abans que ella marxi. Ja hi som amb les preguntes, penso jo, i m’aferraria a L. ben fort. Intentaré aplicar-m’hi: bon humor i més sorpreses.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s