El cantó fosc

Foto: Laura Santiago

Ahir a la nit, enmig d’una conversació seriosa de parella i després de veure dos capítols de The Newsroom, van tocar el timbre de manera prolongada. Tu creus que són ells?, vaig preguntar. És clar que sí, em va dir L., si saben on viu el veí, saben on vivim nosaltres. Nos echan de menos en el balcón y justamente por eso no saldremos, va dir.

Vaig respirar profundament i em vaig sentir alleujat. Joder és que nosaltres no hi tenim cap moto aparcada, a fora, vaig dir. Fins i tot pensant que el mecanisme era egoista, em semblava molt més raonable del que ens havia portat a una mala nit i a un dels nostres pitjors divendres.

Dijous a la nit, tornàvem de sopar a casa l’Alba i en Pol. Era la primera vegada que L. veia el seu pis. S’han fet a  mida l’estudi minúscul de dalt de tot d’un edifici del barri de Gràcia on vivia un jove artista català. Hi han dissenyat i construït mobles i llums, han posat parquet al terra i s’han tret de la màniga alguns trucs per aprofitar l’espai. Ara és infinitament més maco que abans. Vam menjar raclette, foie i croquetes de bacallà que va fer en Pol i de postres, pastís de formatge de la Granja Armengol i un altre de xocolata amb pasta fullada que va fer l’Alba.

De tornada, vam baixar a l’estació de Sants. Quan érem a l’alçada del bar El Bocata, L. va trucar al seu germà per saber si al final havia vingut a les Festes de Sants. Era al carrer Alcolea. Ens va permetre apropar-nos fins a saludar els seus amics. Després de veure el panorama, un grup de versions de xaranga i pandereta i noies de disset anys que les ballaven com si haguessin estat posseïdes per l’esperit de Jennifer López, ens va fer el senyal que ja n’hi havia prou i ens vam retirar.

Un cop a casa, estirats al llit, ens vam preguntar si tornaria el grup que portava dues nits venint al davant de casa: primer havien mogut les motos aparcades, després n’havien obert els portaequipatges. Vam fer broma una estona i L. va proposar de tirar-los lleixiu, si venien. Jo vaig dir que no, que o els tiràvem aigua o pixat, però que el lleixiu els podia fer realment mal si els tocava els ulls i que no podíem excedir-nos. Vam riure i ens vam adormir.

Al cap d’una hora, al voltant de les 2.40 de la nit, em vaig despertar, L. era al balcó. Ja en aquell moment em vaig cagar en tot. Vaig sortir del llit, em vaig vestir i vaig sortir amb ella. Havien tornat i aquesta vegada havien tirat les motos a terra. Uns altres joves estaven asseguts al portal del costat. Una noia els va cridar no sé què i el gras de la colla la va contestar i va escopir al terra per demostrar que era un tipus dur.

Un dels seus amics, el va agafar per les espatlles i va dir: Va, déjala que es una pava. Jo, que estava força adormit però fart de despertar-me cada dia i sortir al balcó a mirar-me’ls, vaig perdre els nervis: ¿Qué pava? Subnormal! Fot el camp, va, que portes tres dies venint a tocar els collons amb les motos! Ell va contestar que acabava d’obrir la boca i que podia tirar-nos la porta a terra a ‘porrazos’. Després van marxar. El pare del veí que té relació amb el grup, va sortir de casa fumant, sense samarreta i amb les espardenyes d’estar per casa, i va demanar ajuda als altres joves per posar les coses “tal com havien d’estar”.

M’havia equivocat. El meu insult havia sigut gratuït i hi havia millors maneres de fer-ho. Potser, en una missió civilitzadora, hauria d’haver baixat abans de cridar i demanar-los siusplau que se n’anessin des de ben a prop; o potser hauria d’haver fet cas a L. la primera vegada i haver trucat a la policia perquè els escarmentessin de forma oficial, proposta a la qual em vaig negar rotundament. Trobar el terme mitjà és molt més difícil del que sembla i per culpa d’això vaig anar a dormir enrabiat amb mi mateix, desitjant no haver-me despertat. Per això ahir, no sortir al balcó va ser la millor de les solucions.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s