La universitat pública

Entrada 22

Dilluns dia 2 de setembre, la tele recuperava la seva programació habitual; la Paca, el bar de Castelldefels on la família de L. es troba cada tarda, tornava de vacances i la secretaria de la Universitat era el primer dia que estava oberta.

Havia d’anar a la UB per matricular-me de les dues assignatures que encara arrossego de Filologia i que he de deixar enllestides sigui com sigui aquest mateix gener. Quan vaig arribar, ja hi havia gent, tot i que menys de la que esperava. Passaven pel número 90 i jo tenia el 04: catorze persones davant meu. Aproximadament al cap d’una hora em van fer passar. Em va atendre un home calb amb ulleres del qual en podria dir el nom i cognoms. He hagut de demanar per ell almenys sis vegades durant l’últim curs acadèmic perquè era el responsable de les pràctiques externes, però la seva mirada era buida.

M’hagués agradat preguntar-li si era humà, però feia una estona que l’havia vist sortir del seu mostrador per acompanyar una noia estrangera i guapa amunt i avall i vaig decidir donar credibilitat a la nostra espècie: el dia que construïm un androide no el farem amb tots els defectes d’un funcionari. Li vaig explicar el meu cas: vaig fer la prematrícula per reservar plaça el mes de juliol, quan se’m va adjudicar, però ara no puc matricular-me per internet perquè com que només són 12 crèdits el sistema no ho permet, de manera que ho han de fer des de secretaria. M’escolta, amb la mirada a un punt de la paret que juraria que no té res d’especial i em fa que sí amb el cap. S’allunya per mirar-se uns papers i ressegueix la pàgina de dalt a baix com si busqués el meu nom en una llista. Després torna: Ja està, molt bé, doncs mira-t’ho al teu lloc web i, quan et toqui fer l’automatrícula, que no podràs fer per via telemàtica, te la farem aquí, va acabar amb un somriure de ventríloc.

El meu lloc web, que va dir ell, diu que l’automatrícula es fa del 12 al 15 de setembre, és a dir de dijous a diumenge. Com que no crec que treballin el cap de setmana, hauré de resar un parell de pare nostres perquè el sistema informàtic m’adjudiqui un dia i hora laborables. Amb una mica de sort, em descuidaré algun paper imprescindible que m’obligarà a tornar a fer tota la cua, que potser no serà de catorze persones.

Una setmana abans d’anar a la Provença, a la pàgina web de la universitat privada Ramon Llull, hi deia que havia de prematricular-me durant els dies que seríem fora. Vaig anar a veure la responsable de màsters al vicedeganat , que ja es recordava de mi, i li vaig exposar el cas. Em va mirar i em va dir que cap problema, que segués i ho arreglaríem. No s’hi val a dir que això és perquè a la privada es paga, perquè al coi de universitat pública també hi deixes força quartos i se suposa que, els que no poses tu, els posa el govern, així que no em sembla precisament una injustícia esperar-ne certa eficàcia.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s