Festivals & Lletres

Entrada 291.

Ja fa dos dies que assagem pel concert de demà a l’Hoteler i encara no sé per què hi toquem. Fa gairebé dos mesos que no agafem els instruments, no hi haurà ningú perquè és a les quatre de la tarda i ni a mi ni a en Pol ens fa cap il·lusió.

Dimarts, vaig haver de sortir corrent cap al local després de veure l’acte de Festivals & Lletres de La Setmana del Llibre en català. Ignacio Orovio, el redactor en cap de cultura de La Vanguardia, presentava l’acte. En l’article que he escrit per una revista cultural, hi deia: “Orovio no semblava massa disposat a dinamitzar la trobada. Després de preguntar alguna cosa als participants, es mossegava el llavi per dintre i mirava el cel o el públic buscant vés a saber què, com si no li calgués parar massa atenció a allò que es deia”. Al final, aquest tros sembla que no es publicarà.

El problema va arribar quan va donar el torn al públic i no vaig participar. Porto tota l’estona pensant que ho faria millor que ell i ara que podria intervenir no demano el micro, pensava, per què no reacciono? Tot i adonar-me que era una mala excusa, em responia que perquè en realitat tinc pressa per anar cap al local i, hòstia, ser públic no és el mateix que ser a l’escenari. Hi ha hagut moments molt clars en els quals l’adequat hagués estat interrompre per reconduir les intervencions.

Son uns dies estranys. Amb L. no ho hem sabut portar massa bé. Vaig pujar al carro de tot allò que vaig poder, després de quedar-me sense feina, i vaig pensar que seria una bona manera de convertir en profitosa l’estona que passem junts fent coses, però no: han deixat de ser els nostres plans per convertir-se en feines encarregades i ha desembocat en una tensió innecessària. Ara no només tinc menys ganes d’anar a segons quins llocs, sinó que, a més, se m’acumula la feina i voldria trobar temps extra per dedicar-lo a nosaltres.

2.

Ahir va ser el dia de la Via Catalana. Els meus pares hi eren. Fins i tot, s’han comprat una altra estelada per portar-la tots dos de capa. L’Anna Cristeto, la cap d’Europa Press a Catalunya, estava amb nosaltres fent guàrdia a l’agència. El meu pare no parava d’enviar-me fotos i missatges: “Ja estem arribant al nostre tram. Hi ha molta gent. Això és molt guai”. Una estona abans que arribés en Jordi, el cap de redacció, la Cristeto va deixar anar un riure per sota el nas i va dir: Estic flipant. La vaig mirar i ens va explicar que la seva mare, que no és independentista, li acabava d’enviar un whats app: Estem caminant cap a la llibertat després de dinar al Mallorquines.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s