De capa caiguda

Feia força caps de setmana que no fèiem un esmorzar deluxe. Així és com n’hi diem quan baixo a buscar croissants a la Vives. Aquest era el primer diumenge després d’acabar les classes i el volia sentir festiu, potser per això vaig tornar-hi.

Després d’haver llegit el post d’ObamaWorld volia posar-me amb el blog i escriure el meu post de recapitulació de l’any. Vaig entrar a l’Spotify i vaig fer la meva llista amb quinze cançons de discos publicats el 2013.

Vaig agafar el llibre de Daniel Stein, el intérprete i vaig pensar que ja ho tenia tot, que només havia de filar la història. No me’n vaig sortir. Fins ben entrada la tarda vaig estar escrivint i no hi va haver manera. La sensació d’haver perdut el ritme és terrible.

Li vaig enviar una proposta de post a L. i em va dir que parlava poc de mi. Hi havia un parell d’històries inconnexes i poc gruix. Vaig recordar en Carles quan li vaig parlar d’aquestes crítiques de L. Que bé que et va tenir-la al costat, ¿eh?, em va dir.

Fa un parell de diumenges, L. em va trucar des de l’agència. Cariño, he vuelto a leer la mayoría de entradas del blog. ¡Es tan guay! ¡Tienes tanto talento! A la nit d’aquell mateix dia, quan ja estàvem estirats al llit, va dir amb veu més baixa que abans la nostra vida era millor.

Bloquejat davant de la pantalla, vaig obrir una web porno i vaig buscar un vídeo que m’agradés. Feia més d’un any que no hi entrava i l’acte responia només al meu estat d’ànim. Al vespre, li vaig explicar a L. Ella es va escandalitzar. Quina vida de solter, va dir entre dents.

Una estona abans, havia parlat amb en Carles pel xat de gmail. El dissabte havien celebrat el comiat del pis on havien viscut ell, en Marçal i en Gera. Jo també hi estava convidat, però ja havia pactat amb ell que, si em feia mandra, ja ens veuríem en un altre moment.

Al sopar hi havia anat força gent. Al final, l’havien fet a casa d’en Gera i després havien sortit de festa a Sidecar. Alcohol i excessos diversos. En Carles va dir que el millor havia estat la música quan punxava en Nacho Ruiz. A moments, fins i tot era tranquil·la, va dir.

Sis persones s’havien quedat a dormir a casa en Carles. Hi havien arribat a altes hores de la nit amb ganes de jugar a la Playstation. Al matí ha estat una mica caòtic, però tot correcte, va aclarir després. Quin dia més estrany de recapitulació i de Nadal, vaig pensar.

Eren gairebé les 21.00 i li vaig dir a L. que sortia de casa. El seu germà era a l’agència i em va dir, Uh family party, irònicament. En aquell moment no se’m va posar gens bé i vaig tancar el xat amb un adéu. El normal hagués estat tancar-lo amb un guapa o un t’estimo, però no en aquell moment.

Prop de l’estació de Sants, quatre atraccions mal posades il·luminaven una fira decadent. Els sintetitzadors estridents, el bombo a negres i les veus llatines solapaven la música d’Hebronix que sonava als auriculars del meu iPhone.

Vaig baixar pel carrer Tarragona i em vaig parar a plaça Espanya. Eren poc més de les nou i havia de fer temps. Faltava una hora perquè L. sortís de treballar. Em vaig mirar el centre comercial les Arenes i vaig pensar que després de veure porno i passejar per una fira de mala mort, això era l’últim que em faltava. Nadal, em vaig dir, i vaig entrar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s