Sant Jordi

Entrada 47

Arribo a casa i són passades les 18.00. Duc la bufeta plena i em desfaig de les coses de mala manera. Trec els tuppers de la bossa i els poso a la pica: ja s’hi acumulen. Per un moment i mentre agafo el Babelia de la motxilla que deixo al mig del pas, penso que amb molt poca estona sol, la casa agafa un aire de solter decadent que gràcies a Déu que la tinc a ella.

Només tinc pipí però m’assec al vàter a llegir el reportatge de portada, ‘Novísima generación catalana‘. Hi va haver un temps que em preocupava molt saber què estava passant al panorama literari actual, i aquests reportatges sempre em criden l’atenció. Fa un any, el Babelia en va publicar un de similar però del País Basc.

Recordo que estava a l’agència apuntant amb afició els noms que hi sortien a una llibreta quan vaig demanar-li: Tu has llegit res de literatura basca? És que jo diria que no, i m’interessa. Encara no he tatxat ni un dels llibres d’aquella llista. En una altra ocasió vaig demanar autors turcs a una noia turca i el resultat ha estat el mateix. Ho recordo i em sento pretensiós i volàtil.

Avui he anat a la llibreria Calders, que acaba d’obrir al barri de Sant Antoni. Volia comprar allà el llibre que li regalaré a L. per Sant Jordi. “Especialitzada en llibres”, escriuen al seu perfil de Twitter, i en la volada actual de fer les coses amb estima i dedicació, segur que han de voler reivindicar la seva figura de llibreters, m’he dit. Després de pensar-m’ho molt, he decidit comentar-los la jugada. Volia alguna cosa de crònica periodística llatinoamericana.

Ell ha fet que no amb el cap. S’ha mossegat el llavi de baix, ha recolzat una mà a la cintura i ha fet que no. I la Isabel Sucunza, no en sabrà cap?, he pensat. No la conec, però l’havia vista per allà i, per alguna raó, la tinc considerada una mena d’erudita. A més, comparteix editorial amb un llibre que entra dins dels que podria voler, Niños futbolistas de Juan Pablo Meneses.

La sala on hi ha els llibres és molt maca, és cert, però si no no es té mà de llibreter, que faci que jo demano un llibre de crònica llatinoamericana però surto d’allà havent comprat l’autobiografia d’un africà, com si fins llavors no m’hagués adonat que era allò el que buscava, llavors posa-m’ho fàcil per trobar el que demano. Una estanteria on hi ha narrativa no és suficient. Potser és retòrica capitalista, però coi, sóc el client, penso, i després d’això he marxat.

He arribat a la Central del Raval, la llibreria que van remodelar no fa massa posant un supermercat a l’entrada, en paraules d’Anna Cerdà. Era plena de gent, però la classificació de llibres és impecable i me n’he anat directament a narrativa castellana. Voilà, Manuel Jabois. Un llibre sobre l’any que va néixer el seu fill. Ideal per L. No és el que volia, però és perfecte.

Fent una última ullada, a sobre, he vist que m’havia equivocat. La narrativa llatinoamericana venia just després. He marxat abans de no poder evitar sortir amb més llibres, i crec que això fa de la Central una bona llibreria. Espero que la Calders vagi guanyant tot el que no té encara. Aquest post, el publico avui, però el vaig escriure dissabte, dia 19 d’abril, i L. ahir dia de Sant Jordi, es va comprar Niños Futbolistas a la parada de Blackie Books.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s