Jornades literàries

Vaig acabar el meu estiu atenès dient que enyorava Barcelona. Tenia a veure amb moltes coses, però una de les importants era l’activitat cultural que recordava de la meva ciutat. Els últims mesos m’havia empassat com d’una glopada tres temporades de Treme, una sèrie amb molta música sobre la Nova Orleans de després del Katrina, i entenia perfectament l’orgull que proferien els personatges de la sèrie de sentir-se d’un lloc.

Estiu atenès

És la una de la nit d’un diumenge de finals de juliol. Demà treballo. Porto tot el dia endarrerint el moment d’enllestir feina acumulada: un reportatge, una crònica i un perfil del mític compositor grec Mikis Theodorakis que aquest dimecres compleix 90 anys. No hi ha manera.

Silenci

El meu primer dia de festa des que vaig arribar a Atenes i el matí el passo a la redacció. El pis que vaig aconseguir llogar no té wi-fi. No em llevo tard per haver anat a dormir al voltant de les quatre del matí. Una mica abans de les deu m’aixeco. Dues cerveses gregues de mig litre no donen per a una ressaca. Engego el calefactor i dormo mitja hora més, llavors l’aigua ja serà calenta i podré dutxar-me amb calma.