Em vaig llevar al marge del llit. Ella no em robava gens de lloc. Estava estirada al seu cantó i ens donàvem l’esquena. Vaig mirar el rellotge i era més tard del que voldria, però la falta d’esma sempre em fa aguantar més estona al llit. Havíem tancat el llum abans d’adormir-nos, però ni ens havíem abraçat ni ens havíem fet cap petó de ‘bona nit’. Continua llegint
El quid és un altre 